Crítica de la raó pura

Blurb

La Crítica de la raó pura és un text filosòfic publicat per Immanuel Kant l'any 1781, on exposa els elements centrals de la seva teoria del coneixement. Juntament amb la Crítica de la raó pràctica és una de les obres clau del pensament kantià.
Sobre el mètode de coneixement, segons Kant, hi ha hagut tres respostes al llarg de la història del pensament:
El racionalisme. Afirmen que la raó sola, al marge de l'experiència pot arribar a assolir el coneixement.
L'empirisme. Redueixen tot el coneixement a l'experiència, afirmant que no és possible sense ella.
L'irracionalisme. Admeten com a única font possible de coneixement els sentiments.
Tots aquests moviments filosòfics afirmen que el centre del procés de coneixement és l'objecte, al voltant del qual gira el subjecte. Així en el procés de coneixement la clau és: com és l'objecte, i no la forma que té el subjecte de conèixer l'objecte. Kant invertirà els termes de l'anàlisi del coneixement, centrant l'atenció no en l'objecte sinó en el subjecte. El subjecte és l'element actiu del procés de coneixement. L'objecte només és conegut quan aquest és integrat dins del sistema cognitiu del subjecte.